Curiosa la vida de l'artista, qui reflexionava al voltant del seu pas per l'escola:
"Abans de la secundària, m'haguera escapat amb gust de tota la vida rutinària de l'estudi, però m'ho impedia la voluntat dels meus pares. Era com un martiri per a mi; només allò que estava prohibit em causava alegria: el dibuix i la literatura. Després d'aprovar un examen molt justet, vaig començar a Munich amb la pintura".
Intentant que la vida de l'aula siga més motivadora per als xiquets que li va resultar a Klee, avuí hem fet aquest "Atac de por" III de 1939, una aquarel·la damunt d'imprimació damunt paper damunt cartulina.
Nosaltres, per al fons, hem esguitat témpera líquida i l'hem barrejat i escampat amb una torcaboca. El trossos de "l'home" i de "la serp" que segons els xiquets li dona por, hem pintat de blanc el centre i les vores de color (ceres), de tal manera que l'efecte quedava degradat, similar al del quadre original.
Era molt difícil retallar alguns trossos però el resultat final és molt decent. Per a evitar frustacions, han tingut per a canviar el color del meu model i per a pegar aquest home asustat com ells vulgueren. Ha estat profitosa la vesprada, gràcies al seu treball i talent i a l'ajuda de Raquel, sense la que no haguerem pogut fer-ho en hora i mitja.
Seguramente, a Paul Klee le hubiera gustado tus clases, les propone un monton des cosas diferentes para maravillarse. Me parece que, para los niños de tu clase, cada día debe ser una aventura, abriendo su mente y curiosidad, al menos con los que veo en blog.
ResponEliminaCada día que se levantan los niños es una aventura para ellos. Pueden pasar de la alegría a la mayor de la tristeza en pocos segundos, convierten cualquier caja o palo en un juguete y van descubriendo día a día un mundo que les sorprende a cada paso... A veces me pregunto en qué momento dejamos de ser así los adultos... De todas maneras no hago más que el resto de mis compañeros. Un abrazo.
ResponElimina