dimarts, 16 d’abril del 2013

RABIETES

Avui en Filosofia hem parlat de les rabietes... No sabíem què era això de les rabietes però sospitaven que no era bo. Una vegada ho he explicat, de seguida la gran majoria han dit que ells MAI han tingut rabietes en casa, en el carrer o en l'escola, però rascant, rascant... hem averiguat moltes coses. Només Dani Cardona i Hèctor pensen que ells mai tenen rabietes (li preguntaré als seus pares).

A banda, cadascú ha manifestat per què tenen rabietes (perquè no els compren coses, perquè no els fan cas, perquè no els deixen jugar a la Play, perquè volen anar a un altre parc, perquè li han donat una bufetada...), què fan a cada rabieta (ploren, peguen al sofà, criden als seus pares, donen puntellons, posen mala cara, s'enfaden, tiren coses al terra) i què fan per a que si li pase la rabieta. En aquest punt, no tenen molt clar en quin punt comencen a tranquilizar-se però per a això hem fet un excercisi d'estrés i un altre de relaxació. 




Per supost que després hem reflectit una part de les nostres reflexions en la fitxa corresponent. 


Ha sigut una rabieta molt profitoses... Teniu alguna que aportar els pares? 

3 comentaris:

  1. Una de les primeres de lucia va ser a todojuguete, volia que li comprara una maquina de boletes i no la soltava de ninguna de les maneres, corrent per tota la tenda i xillant i plorant, que mal eu vaig passar.per supost q ixa vega no sen va ixir amb la seua pero recorde que una dona major al vorela no parava de dir pobreta compraliu, com si fora jo la que estava fent mal per no compraliu, pero es q lucia com la majoria de xiquets cosa q veig cosa q vullc, i tot no pot ser!! Anar a les tendes amb ella es acabar renyint!!

    ResponElimina
  2. Psicòlegs i pedagòges tan importants com Piaget ens diuen que una de les principals característiques dels xiquets fins als 6 anys és l'egoisme. Són egoistes (en el millor sentit de la paraula) per definició i la rabieta té doble finalitat: cridar l'atenció intentant aconseguir allò que vol i expressió de la frustació que patixen perquè, com son egoistes, no entenen que no sempre podem aconseguir allò que volen. No hi ha una recepta única per a aquestos casos però a mi em funciona dins i fora de l'escola deixar que els xiquets la tinguen i, després, quan es calmen i ja entenguen que no ho van a aconseguir amb la rabieta... canviem de tema i retomem la normalitat. A més, és important en aquestos temes deixar la vergonya a un costat i pensar que a quasi totes les senyores i senyors els ha passat una cosa aixina. Ja fa prou temps que vaig veure com una xiqueta meua de 5 anys, que volia una colònia del Mercadona, com sa mare no li volia comprar li va estar insultant (de filla de "p" cap a amunt) fins que sa mare li va comprar. Quin error!

    ResponElimina
  3. Com no, Aitana sí que té rabietes i com diu Xema, crec que el millor és no escoltar-los i sí que fa efecte, encara que Aitana no sé si es pel germà o perquè, però moltes voltes se li passa la rabieta en un segon, però intenta fer alguna altra cosa per cridar l'atenció, ja siga pegar al germà, tirar coses.... Els segons estan molt més espabilats.

    ResponElimina