diumenge, 30 de juny de 2013

SOBRE EL NIÑO, ESTOS DÍAS

Recuperant l'hàbit estiuenc de llegir alguna cosa no relacionada amb el meu treball, m'he trobat sense voler amb aquest article que va idear una de les escriptores que millor ha entès la complexitat del món infantil : Ana María Matute. 

Vaig a transcriure una part i, d'aquesta manera, a més de compartir-lo, l'assimilaré millor. No el llegiu com una descripció psicològica o pedagògica, sinó com una reflexió que tanteja amb la poesia i l'assaig i que aborda la relació entre els adults i els nens. Allà va...

Un niño es otra cosa que un hombre o una mujer que aún no ha crecido. Como si tuviera un cuerpo distinto, más que un cuerpo pequeño. 

Su mundo interior apenas tiene puntos de contacto con el mundo interior del hombre o de la mujer que será. La infancia es una edad total, una vida cerrada y entera. Al dejar la infancia se sobrenace más que se continúa. Los mayores, para los niños, no sólo somos más altos, somos distintos. Nuestras razones nunca pueden ser las suyas. Entenderse con un niño, felizmente, es difícil y muy fácil. El hecho de ser padre o madre es un puente milagroso para ese entendimiento. Ahora bien, a donde no llegue el milagro, debe llegar la voluntad. Tenemos la obligación de considerar al niño en su esfera blindada y ajena a nuestra vida, y de entenderlo en ella sin pedirle que nos entienda. De la misma forma que nos inclinamos hacia él para cogerlo o besarlo, debemos inclinar nuestra inteligencia y nuestro corazón a la altura de los suyos. El Niño tiene derecho a la palabra torpe, balbucida, pero nuestra palabra debe ser aclaradora y luminosa. De una acumulación de comprensiones surgirá el ordenado crecimiento moral del niño. Su equilibrio frente a la vida se va desvelando cada vez más grande y contradictorio. Un gesto de mal humor nuestro, una reprimenda injusta, una palabra despreciativa, pueden irrumpir en la sonoridad interior de su mundo fraguándose, amputando el rítmico ensancharse de su idea del mundo y de nosotros. Alguien pensará tal vez: ¿es que El Niño tiene que salirse siempre con la suya siempre?. Y yo me digo: siempre que esa razón suya sea legítima y corresponda a su mundo infantil, sí, debe salirse con la suya. Nunca puede llevar a un mal camino el justo otorgar a cada uno su razón. Lo que sucede muchas veces es que los mayores estamos cansados o preocupados, o enfermos, y la vitalidad, la imaginación, la curiosidad arrolladora de un niño a nuestro lado, son más fuertes que nuestro sentido de la justicia. Aún desafiando costumbres pedagógicas, ya puestas en revisión, me atrevo a decir que El Niño tiene razón más veces de laque  creemos. 


                                       

Penseu que este article va ser escrit fa més de 50 anys. Revolucionari! 

Vos recomane La puerta de la luna, una col·lecció completa dels seus contes i articles. Una gran dona, una gran escriptora que es mereix la seva cadira a la Acadèmia de la llengua. Revolucionària!

dimecres, 26 de juny de 2013

Un Klee al carrer

El penúltim dia del curs no vaig poder resistir-me a fer un altre Klee amb els xiquets. Ara que ja coneixen la seva obra, que l'han treballat i que reconeixen el seu estil, volia que foren creatius i donar-los una altra vegada llibertat per a crear una xicoteta obra d'art efímera però de la que poden sentir-se orgullosos. 



Vam pensar en classe què podíem dibuixar al pati amb guix i vam assajar les nostres obres. Alguns, com Alejandro Fernàndez, va optar per imitar una obla de l'autor que no havíem treballat (el gat), altres, com Aitana, van tornar a fer obres que ja coneixien (Senecio) i altres van inventar altres, incorporant als seus dibuixos ratlles, o quadrats o diverses formes geométriques bàsiques. 

        

A més ho vam fem en parelles (un dibuixava i l'altre pintava). 


A veure què pensem per al curs següent. 


Xé, quins artistes!

divendres, 21 de juny de 2013

FELICITATS AARON!

L'aniversari d'Aaron és el dilluns, dia de Sant Joan, però com els galls ja estaran de vacances, ho van avançar al dijous passat. Va dur una coca boníssima, vaig inventar una nova corona i li vam regalar els seus besets per a que no s'oblide mai del dia que va fer 5 anys.


La coca estava boníssima. No va sobrar ni un trosset.



No ens va contar el seu desig. Esperem que es complisca.


Per molts anys, Aaron.

dimecres, 19 de juny de 2013

Dos maneres de llegir

Ací teniu a dos xiquets que estan llegint dos contes diferents i de diferent manera.

Aitana està llegir Confundiendo historias, de Gianni Rodari, lletra per lletre i paraula per paraula.




I ací teniu a Raül Gascó llegint De què fa gust la lluna, de Michael Grejniec. Ell no està "llegint" com els adults, sinó que ens està narrant el conte fent com que llig un conte que li agrada molt. 



Tal vegada pot parèixer que Aitana ho està fent bé i que Raül no, però no es així: els dos estan utilitzen dos mecanismes diferents per a arribar al mateix lloc. Anem a recordar que tenen 4 i 5 anys, i que ambdos estan fent allò que toca: gaudir de la lectura. Un bon lector no és només el que llig, sinó també el que estima els llibres sense encara llegir frases senceres. 

Advertència als pares: no agobieu als xiquets aquest estiu amb interminables sessions de lectura per a intentar que tinguen la velocitat lectora d'Aitana!!! Aneu a la biblioteca, conteu-los contes, que ells vos els conten a vosaltres, dugueu un xicotet diari d'estiu on els xiquets registren (cadascú al seu nivell) allò que fan, allò que senten, allò que els passa... El procés lecto-escriptor, igual que tot allò relacionat amb l'educació, ha de ser viscut sense ansietat, amb un treball constant però reposat on els infants li troben utilitat a les lletres i gaudisquen donant-li utilitat. 

Bon estiu a tots i no deixeu de visitar el blog. Em compromet a publicar alguna coseta de tant en tant. 

divendres, 14 de juny de 2013

ADÉU TERRÍCOLES!

   El curs s'està acabant ja i hem d'anar clausurant temes per a poder iniciar uns altres l'any vinent que ens agraden de la mateixa manera o més. Per a tancar el projecte de l'espai ens ha ajudat el nostre amic Benedicto, que ens ha enviat un misteriós paquet on apareixia aquesta carta, moltes estrelletes de colros i uns... ¿carnets? 


   Quan els xiquets s'han adonat que no hi havia carnet per a mi, Jordi ha afirmat: no te preocupes Xema, que tu com eres mestre pots entrar a tots els puestos i la policia no te para mai. D'on haurà tret ixa idea? 


   Gràcies a tos els pares que heu col·laborat amb el projecte. D'ací a poquets mesos, a veure qué ens inventem i que proposen els xiquets. 

diumenge, 9 de juny de 2013

L'exposició de Klee

Després d'un any de treball i de molt d'esforç i il·lusió per fi hem pogut obrir la nostra exposició. Ha sigut tot un éxit i tot el món ens ha felicitat. 


    

    

Un aplaudiment molt fort per a aquestos artistes!




FELICITATS RAÜL G

Raül Gascó se'ns fa major. Ja té 5 anyets i li hem fet la festa que es mereixia.



Hem esmorzat una coca casera molt bona, li hem cantat la cançó d'aniversari, hem begut batut de xocolate i hem regalat uns besets i el nostre abraç. 



Per molts anys!





dimecres, 5 de juny de 2013

"Ser quinto"

La mestra Elena, al seu taller de contes, del qual hem fet l'última sessió d'aquest curs, ens ha presentat un meravellós conte d'Ernst Jandl: Ser quinto.

Un Pinotxo amb el nas trencat espera en la consulta del metge a que li arreglen però no és el primer. Davant d'ell n'hi ha altres pacients: un pingüí, un ànec, un ós amb parxe a l'ull i un braç trencant i una granota que no pot ni saltar. Es tracta d'un àlbum diferent, ple de ternura, molt senzill, però que es pot regalar a qualsevol que haja tingut ansietat en la cua del metge. A més, el final és redó. 



Ací vos deixe la versió en Youtube, on la música li acompaña molt bé. Qui no s'ha sentit alguna vegada com ixe Pinotxo? 

ANEM COL·LOCANT

Poquet a poquet anem col·locant els nostres treballs i organitzant l'exposició. 


Falten dos dies només i continue dubtant si podrem fer tot allò que volem fer per al divendres.  


Això sí, els xiquets estan molt il·lusionats i ja estan pensant a qui convidaran (i a qui no). 

dimarts, 4 de juny de 2013

El cartell

Ja falten només tres dies per a l'exposició però ja tenim fet el cartell. Què vos pareix? 



Encara ens queda molta feina...  

Ufff... no sé si arribarem.

dilluns, 3 de juny de 2013

FELICITATS ALBA!

Ahir va ser l'aniversari d'Alba però ho hem celebrat avui a la classe amb una tarta amb lacasitos (boníssima), una cançó i un ciri amb un desig.




Li hem regalat uns besets i ella un joc de bingo i la millor de les seves sonrises. 




Per molts anys, Alba.