dissabte, 28 de setembre de 2013

LES DRIP-PAINTINGS DE POLLOCK

  Les coses a vegades no sempre ixen com el mestre vol, tal vegada poden eixir més "lletges" però si el profit pedagògic i el plaer que produeix una activitat són els correctes, l'observació del resultat canvia profundament.

  Aquesta és la principal reflexió que puc extraure de la sessió del taller d'art d'ahir. Després de dues setmanes treballant l'obra de Pollock, volia fer una aproximació a la tècnica que el va fer famós: el drip-painting. Amb el llenç tombat en terra, l'artista tirava de diferent forma traços de pintura de forma aparentment aleatòria i d'aquesta forma va realitzar les seves obres per les quals és reconegut internacional i popularment.


Els vaig presentar una obra, Sense títol 1951, i cadascú va veure una cosa diferent. Vet ací alguns exemples, els quals vos repte a què els trobeu a la pintura:

ALÍCIA: un parc de fira per a jugar.
EVA F:  un home i una dona passejant.
CARMEN: una nória.
DANI C.: un gosset com el meu però en negre.
RAÜL G: dos iaios i dos pares que estan xarrant.
DANIEL E.: moltes serps negres i moltes serps roges; les roges són bones i les negres si et moseguen, i te mors.

  Els vaig ensenyar com fer la tècnica i els vans apasionar molt el fet de tirar pintura de forma tan divertida i sense cap restricció  ni línia que els delimite. Vaig escollir un format dina-3 però prompte vaig descobrir que aquest els venia xicotet; a més, volia que el treball fora per parelles per a que es pogueren posar d'acord a l'hora de crear alguna cosa en comú.


  Però a l'hora de la veritat, Raül Gascó, quan va llançar la primera estacada de pintura i de forma accidental va tocar el paper, va començar a arrossegar el pinzell per damunt del paper. La primera reacció va ser recordar-li que no podia tocar el paper, però em va dir que li agradava així també i no em vaig poder resistir a donar-los llibertat absoluta, sempre que feren de tant en tan alguna estacada de pintura. Finalment, van fer una obra titulada: La mar embolicada.


  Quasi totes les parelles, primer, van apropiar-se d'una part del paper per a després interferir-se un a l'altre per a trencar i enriquir el conjunt. Alejandro i Lucia van anomenar el seu resultat: Volcà de foc.


  Ells decidien els colors, la composició i quan finalitzava l'obra. Dos dels xiquets que més van gaudir (a més de pintar-se el monyo fins i tot) van Dani i Lucas. Van necessitar 10 minuts per a fer la seva Bomba d'aigua i foc, en la qual van decidir tapar el seu nom i tot.


  Daniel i Vicent, en les seves estacades van veure ninots, pardals i un drac i així van intentar reflectir-ho a la seva obra conjunta.


  A més, Eva, quan va veure que ens havia sobrat una miqueta de pintura i que el paper que havíem utilitzat per a no embrutar molt el corralet, em va demanar permís per a pintar-lo un poquet més. El resultat, mescla d'accident i voluntat i de la voluntat de diversos xiquets que ja pintaven sense cap tipus de restricció, em va agradar molt.


  Vos deixe per a finalitzar amb un tros del documental que va filmar a Pollock pintant i que, una vegada el va finalitzar, el va enfonsar en una profundíssima depressió. Els xiquets l'han vist ja; a veure que vos comenten (jo els vaig llevar la música perquè dona un poquet de por).

divendres, 27 de setembre de 2013

Carlotes i pipes

  A l'hort l'any passat vam tindre molt mala sort amb el brócoli perquè se'ns va espigar. Anem a veure si amb les carlotes tenim més sort. Avui hem llevat les brosses, les pedres que les puguen molestar i hem abonat el nostre bancalet.


  A alguns li ha costat això de ficar la mà en la terra.


  Ens hem trobat inclús carlotes de l'any passat.


  A més, com a sorpresa ens hem trobat a un girasol gegant que ha dut una xiqueta de 4t i, com ja no el volia, hem agafat totes les pipes que hem pogut i ens les hem dut a casa per a tostarles.


  Més emocionats no podien estar aquestos llauradors.

dimecres, 25 de setembre de 2013

Estadística per a 5 anys

  Una de les coses que més es queixaven els professors de matemàtiques de Primària i Secundària quan jo treballava en ixes etapes educatives era que els temes d'estadística sempre apareixien com a últims temes dels llibres i, aleshores, no els donava temps a abarcar-los. I jo em plantejava, es podria abordar amb els més xicotetes? L'objectiu de treballar l'estadística en Infantil pot semblar inicialment pretenciós perquè es tracta d'un contingut que en els llibres s'aborda a nivells educatius superiors, on la capacitat d'abstracció de l'alumnat és major. Però com es podrá comprobar, les exeperiències a les classes d'Infantil  demostren que la dificultat a l'hora de treballar aquest àmbit matemàtic amb els més petits no ve determinada per ella en si, sinó en com enfoquem pedagógicamente la forma de tractar-la. Per això, a més d'utilitzar el llibre d'Àngel Alsina com a quadern de treball, una experiència molt enriquidora resulta l'estadística sobre l'oratge.

  Tots el dies col·loquem al mapa de la Comunitat el símbol de l'oratge que fa avui (sol, núvol i sol, tempesta, vent o núvol); a més, tenim al costat una taula de dobre entrada amb els números i els símbols de l'oratge.



  Tots els dies anem registrant-lo i comptem i comparem en una fitxa plastificada quin símbol va predominant més al llarg del més. Quan finalitze el més, farem un recompte final en la fitxa individual corresponent.


   I tot açò per a contribuir a l'objectiu què l'aprenentage siga funcional i, que en un altre moment de la seva vida, els meus alumnes puguen aplicar allò que estan aprenent.

dimarts, 24 de setembre de 2013

SUMMERTIME: greix, rosquilletes i ciris de processons

   Al 1948 Jackson Polloc, després de prou anys pintant, va presentar a la galeria de Betty Parson alguns dels quadres pels quals és més conegut i cotissat internacionalment. Al voltant d'aquesta, un prestigiós crític d'art, Robert Coates, va escriure al New York Times "Sospite que jo podruia haver realitzat qualsevol dels quadres que vaig veure". Eixa és la primera impressió que es té quan es veuen aquests quadres, realitzats amb una tènica anomenada drip-painting, però després d'analitzar-los amb calma es descobrix que hi ha molt més d'allò que sembla.


   La pintura que ens ha ocupat avui, Summertime: number 9a, és un quadre de 550 cm d'amplària i 84 d'alçària que ha deixat molt impactat als xiquets. Mireu, allò que van opinar que era:

DAYANA: rallajos en un bosc.
AARON: branques d'arbre i fulles grogues.
RAÜL G: rosquilletes negres amb paté.
RAÜL A: gotes d'aigua.
EVA F: la mar i el sol
MARINA: un riu i el sol.
CARMEN: rallajos d'aigua i un troç de ciri groc d'una processó. 
DANIEL E.: lo negre és grassa perquè això era un quadre de triangles que s'ha manchado
ALEJANDRO M: un motor de moto
ALICIA: un monstre molt llarg.
LUCIA: llops ratllats.
VICENT: bombes i coets negres
HÉCTOR: un capità amb gorro.
DANIEL C.: un ninot de neu amb arbres.   

   Després d'aquestes meravelloses interpretacions els vaig dir el títol (L'estiu) i aleshores van veure com el groc és el sol, el blau és l'aigua de la mar i el marró l'arena de la platja. Si ells ho han vist tan clar, no sóc ningú per a trencar-los ixa idea...



   A l'hora de treballar, el més normal seria intentar imitar la tècnica pictòrica què va gastar Pollock, però ho deixarem per a més endavant i ara hem practicat amb una altra més senzilla que els ha permés fer moltes combinacions i realitzar una obra molt personal i irrepetible.


   Amb retoladors negres, vam marcar amb força el paper, resultant punts irregulars i amples. Després els vam unir com si fora un puzle per a continuació trencar ixes ratlles d'un costat a un altre. Alguns dels espais en blanc resultants els van pintar amb llapis de fusta, descobrint alguns, com Blanca, un cor gegant. Per a finalitzar, vam tornar a aplastar amb força punts de retoladors, ara de colors, per a acabar conjunt.


   Aquesta tècnica va agradar tant als xiquets que alguns d'ells, com Dani, la va fer espontàniament a casa. Aquest matí ha vingut molt orgullós a classe i ens ha mostrat el seu Pollock.


   Continuarem aprofundir en l'art de Jacson Pollock!

divendres, 20 de setembre de 2013

Matemàtiques útils

   A 5 anys, al taller de matemàtiques, a més de fer fitxes i jocs, una de les coses que vulc introduïr és la interpretacióperiódica de textos numérics.

   Carmen se'n va anar l'altre dia a València en el rodalies i ens va dur dos billets de tren. Molts xiquets els van identificar però no van saber què significaven tots els números que apareixien ahí. Sabien per que servia, però poquet més. Un bitllet de tren és un exemple perfecte de text numéric i els xiquets i xiquetes, si fem accessible aquest tipus de textos, poden ser capaços d'entendre'ls, malgrat la dificultat que pot portar per a un alumnat que majoritàriament no està alfabetitzat convencionalment. Vaig repartir els bitllets en dos grups per a que els observaren i vam sondejar les hipòtesis sobre el text; segons Aaron si no tens bitllet, el revisor et tira del tren i ja no pots tornar a pujar), segons Aitana ixos números només els entén el revisor o segons Raül A, també hi ha tren per a anar a Saragossa però costa molts diners perquè està molt lluny.



   A partir d'ahí, vaig ampliar el bitllet i remarcar en negreta les dades que em pareixien més importants i més fàcils d'entendre: data, preu i orígen per a poder fer una fitxa on reflectir algunes de les nostres conclusions. Es tracta de buscar la funcionalitat dels números dins de diversos textos numérics i aprendre a interpretar la seua utilitat i comprendre que un mateix número pot tenir un significat diferent depenent d'on es trobe. I açò no s'aprén en els típics llibres de reseguir números puntejats. A més, es poden aprofitar per a altres coses; fixeu-vos que en la part de darrere del bitllet ens ha sigut útil per a fer un dictat de números.


   Els pares podeu col·laborar fent que els xiquets duguen textos numérics com entrades de cine, bitllets de loteria, tíckets del supermercat, catàlegs de preus...Tot açò per que quan siguen adults puguen, entre altres coses, entendre una factura elèctrica o fer la renda, coses a les quals, personalment, ens costa a molts enfrontar-nos. 

dimecres, 18 de setembre de 2013

QUÈ FAN ELS LLIBRES QUAN S'ABORREIXEN?

Hi ha moments a la meva feina que es gaudixen més que d'altres. Són ixes sessions que et prepares durant varies hores, que has estat madurant i preparant i que, sorprenentment ixen bé. Avui he tingut una d'ixes quan he contat un meravellós, que em vaig trobar al Museu d'art contemporani de Santiago, Juego de la escultura, d'Herve Tullet.

 
Es tracta d'un llibre sense text, que pareix només un llibre de colors foradat i ratllat però que es pot trencar i dona joc per a fer moltes escultures i f
ormacions. Per a preparar-ho vaig inventar-me la història que vos incloc a continuació. Què bé que s'ho han passat els xiquets, primer avorrits i després sorpresos i meravellats quan han pogut muntar el llibre a la seua manera, fen trens, corrals, corones... 


Intenteu que vos conten l'experiència, a veure que han percebut. Ací teniu el conte.



Açò era un llibre de colors molt vellet que vivia abandonat en la biblioteca d’una escola. Feia mols anys els xiquets l’agafaven tots els dies de la seva estanteria però ara aquestos xiquets s’havien fet grans i ja no llegien llibres de colors,  sinó llibres més llargs i importants. Els seus fills, que ara anaven a l’escola, només veien un llibre avorrit que no tenia lletres; passaves una pàgina i t’apareixia el blau i el groc; després el verd i el rosa; després el blau i el verd i per a acabar el rosa i el groc una altra vegada.

Fixeu-vos si era vell que les lletres que algú havia escrit s’havien borrat; fixeu-vos si era vell que als ratolins de l’escola li agradava el seu olor i li van forats; fixeu-vos si era vell que els xiquets agafaven les tisores i li retallaven trossos pensant que ja no servia per a res. 
Però un dia el llibre es va fartar i es va començar a estirar per a que tot el món puguera veure com estava d’enfadat. Tant es va obrir que les pàgines es van separar un poquet; i després un altre porquet,  i un poquet més, fins que tot el llibre es va obrir.  Molt sorprès, el llibre va jugar una estona. Va jugar a ser estrella, va jugar a ser ona de mar, fins que va esternudar i se’n va eixir un trosset; però li va donar igual, va tornar a esternudar i se’n va eixir un altre tros, i així moltes vegades. Però els trossos ara no volien anar al mateix lloc; es van col·locar, als forats que havien fet els ratolins, als talls que havien fet els xiquets i, en ixe moment, el llibre va tornar a ser feliç. Mentres tots els trossos tornaven al seu lloc; mentres el groc es tornava a juntar amb el rosa; i el rosa amb el verd, i el verd amb el blau, i el blau amb el rosa; i el rosa amb el verd i el groc amb el blau, va decidir que s’anava a canviar el nom. 

A partir d’ara ja no seria el llibre dels colors, sinó el joc de l’escultura i esperaria amb paciència a que un xiquet l’agafara i, amb molt de compte i amor, tornara a jugar amb ell.

dimarts, 17 de setembre de 2013

Aelita André

   Buscant material, idees i experiències per a treballar a Jackson Pollock a la nostra aula, m'he trobat amb aquest video d'una meravellosa xiqueta de 5 anys i he tingut una espècie de revelació pedagógic-artística.La creativitat, la llibertat i el gaudiment que demostra Aelita quan s'enfronta a un llenç en blanc hauria de ser la principal meta de tots a qui ens apassiona l'art i l'ensenyament. Fixeu-vos també en la gran quantitat de recursos i d'espai que té Aelita al seu abast. No vos la perdau!



   Els crítics i les galeries d'art l'alaben... Això és també, a més de pel seu talent i perquè ha estat estimulada correctament, perquè no coneixen als meus xiquets. A veure què podem fer a xicoteta escala.

dilluns, 16 de setembre de 2013

UN NOU ARTISTA, UN NOU ESTIL: JACKSON POLLOCK

Com ja vos vaig comentar, aquest curs, després d'articular l'any passat el taller de plàstica mitjançant l'obra de Paul Klee, hem de fer un pas endavant. Vullc obrir les perspectives i capacitats artístiques dels xiquets abordant diversos autors. El primer d'ells, és Jackson Pollock, què està considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX. La seva obra, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte, pense que serà un bon vehicle per a explorar altres vessants i tècniques plàstiques.



La primera obra, tota una explossió de color, havia de tindre un caràcter espontani i aleatori i és per això que vam utilitzar per a pintar només unes caniques i una caixa. Cadascú va interpretar i va veure una cosa diferent: 50.000 mininos ratllats, caques de colors, serps de colors, boles, sargantanes mortes de colors, el foc del bou embolat, rajos, 60.000 boles xocant-se, arc de Sant Martí, un mamarratxo, una carrera de motocrós..


Primer, vam col·locar gotes de pintura en una cartolina, cadascú amb els colors i la quantitat que va voler, per a després posar-la en una caixa i tirar tres caniques, que anaven movent i movent la pintura.
 

S'ho van pasar d'allò més bé! Ja veurem com va evolucionant aquest projecte...

diumenge, 15 de setembre de 2013

Números signifactius: passem llista

Des de ben menuts els xiquets i xiquetes tenen una relació directa amb els números. Mitjançant les cançons, quan celebren l'aniversari i assenyalen els anys amb els dits, quan compten coses... s'estan introduïnt des de bebés en el món numéric. Pero aquestos números no són abstractes, no són percebuts de forma aïllada; al darrere d'ells hi ha sentiments, fets i coses amb les quals es poden sentir identificats. Al segon cicle d'Educació Infantil, encara podem crear números significatius a l'hora que aprenen matemàtiques de forma quasi natural i sense donar-se compte de la lliçó. Ixes lliçons, sessions o activitats poden ser les més importants que es donen a aquestes edats.

Com a exemple, a l'hora de conèixer els números naturals i assignar-los l'ordre ascendent, resulta molt útil una rutina diària com la de passar llista.

Aquest any tenim a la classe una llista amb totes les persones que hi som. El curs passat l'ordre a l'hora de fer-ho era aleatori i el protagonista el podia canviar tots els dies. Però ara m'interessava que la possició de cadascú en la llista fòra invariable per que cadascú es vinculara a un número i coneguera, no només el seu, sinó també els dels seus companys. Aquesta ordenació no ha estat arbitrària. Ells han decidit el primer dia, després d'una plutja d'idees i una posterior votació, el criteri per a establir l'ordre. Finalment vam quedar en què l'ordre seria de més baixet a més alt (amb la qual cosa Aitana és la primera i jo sóc l'últim de la llista). D'aquesta manera aquest ordre té sentit.

Fixeu-vos com d'important és açò que amb el treball que els xiquets estan tots el dies, entre d'altres coses: aprenent a comptar de forma oral; familiarizant-se amb les quantitats; coneixent grafies numériques, fent correspondències quantitat-número... I tot açò si no compteu amb el fet què després de passar llista comptem els xiquets i xiquetes que han faltat i els sumen. Per al següent trimestre, sumarem també els xiquets i les xiquetes què sí estan presents a l'aula i d'aquesta manera, descomposarem el número resultant del conteig. Però per a arribar a ixe moment encara hem de fer camí...

I a més, crec que la granja m'ha quedat bonica!

El molí de la dreta és per a les xiquetes i el graner de l'esquerra és per als xiquets. 

Tot en la meva classe té un sentit pedagògic i, si ho té, se'l troba un ràpidament.

dimecres, 11 de setembre de 2013

PROJECTES D'EDUCACIÓ ARTÍSTICA

   El fet que la vida de l'aula s'organitze per projectes i que, a més a més, l'aprenentatge de la lletra lligada ens va a dur meitat del curs aproximadament, fa que el fet d'escollir a un artista per articular el taller de plàstica siga de les millors opcions.

   En la meva vida laboral he comprovat que Ripollés, Miró i, per supost, Paul Klee, tenen una extensa obra que emociona als xiquets i permet una gran quantitat d'activitats adequades per a ells. No obstant, els docents sempre volem aprendre coses noves i buscar noves alternatives a l'hora d'abordar els continguts que en senyala la llei i el sentit comú què cal que treballem amb els nostres alumnes. Es per això que estic considerant molt seriosament el fet de, en 5 anys, treballar diversos artistes, la mayoria d'ells inmersos a l'incónic POP - ART. De segur que molts de vosaltres coneixeu a alguns d'ells o reconeixeu les vostres obres. Aquestes són les opcions.


 Alexander Calder

Jean Michael Basquiat

 



Jason Pollock 


Andy Warhol

Si coneixeu alguna opció més que sigue enriquidora i adequada, feu-me-la arribar. Gràcies.

dilluns, 9 de setembre de 2013

El primer dia





Després de tants dies sense vindre a classe, sense veure'ns, sense jugar i interactuar, sense compartir les nostres inquietuds, els nostres desitjos, els nostres problemes, per fi avui hem tornat a escola. Tots han vingut feliços a la nostra nova classe (incloent el mestre) i això és per a mi un nou pas. A més, tenim un amic nou en classe, Paul, al qual hem d'ensenyar moltes coses. 






Als xiquets els agrada la idea què ara són els majors d'Educació Infantil, què van a aprendre les lletres minúscules... Tenen una classe nova amb una gran quantitat de joguets nous que han sigut seleccionats per a què els aporten unes normes per a tindre cura d'ells, un ordre per a utilitzar-los i un lloc on sempre han d'estar correctament guardats. És important que la classe tinga jocs de construcció i de desenvolupament simbòlic, a pesar que ja tinguen la majoria 5 anys. Eixe tipus de joc té en la classe un caràcter motivador i desestressant i, a pesar que no tots els dies puguen jugar a ells, sí que és important que durant la setmana i com a premi a una tasca durament realitzada se'ls done, amb pautes, la possibilitat que juguen amb ells. Un teatret de guinyol, unes titelles de drac, jocs mecànics, construccions de Playmòvil, bressols i bebés subtituixen a altres joguets que, o s'han trencat per l'ús normal de tot un curs o s'han quedat enrere en el seu procés maduratiu.





divendres, 6 de setembre de 2013

ELS DEURES D'ALEJANDRO FERNÁNDEZ

Alejandro Fernández s'ho ha passat increíblement bé aquest estiu. Ha après a pujar als arbres com un mico y a muntar en bicicleta de dos rodes, aprenentatges importants en aquesta vida. A més, s'ha esforçat molt en reflectir-ho en el seu diari. Enhorabona, campió. Crec que et mereixes un 10 com una catedral de gran.

dimecres, 4 de setembre de 2013

Compte enrere

Ja queda poquet per a que torneu a classe. Jo ja estic en escola, netejant, comprant coses noves, pensant activitats noves, retallant, plastificant, pegant...

Com a mostra... Mireu quina llavadora he posat avui. Els coneixeu? 


diumenge, 1 de setembre de 2013

ELS DEURES DE DANI

Per tot allò que veig al diari d'estiu de Dani, ha anat a la perruqueria. M'alegre molt. De segur que l'han deixat ben guapo.

A més, tinc curiositat per saber què represeten eixos números. Pareixen ser d'un joc... Ja em contaràs...



Molt bé Dani. Et pose un 10 campió!

Els deures d'Alejandro Maline

Els deures d'Alejandro (o Àlex, com a ell li agrada), reflectixen una varietat de formes de fer una mateixa activitat que s'adapta molt bé al xiquet. No tenen ganes tots els dies de fer deures i hi ha dies que estan més inspirats que d'altres, així que els seus pares han optat per, alguns dies, a fer ajudar-lo en el seu diari dient-li les lletres, altres escrivint frases senceres i altres deixant que ell a soles s'expresse.




A més, molt bé Alex per ajudar als teus pares en les feines de casa.

Un altre deu, campió!