LES DRIP-PAINTINGS DE POLLOCK

  Les coses a vegades no sempre ixen com el mestre vol, tal vegada poden eixir més "lletges" però si el profit pedagògic i el plaer que produeix una activitat són els correctes, l'observació del resultat canvia profundament.

  Aquesta és la principal reflexió que puc extraure de la sessió del taller d'art d'ahir. Després de dues setmanes treballant l'obra de Pollock, volia fer una aproximació a la tècnica que el va fer famós: el drip-painting. Amb el llenç tombat en terra, l'artista tirava de diferent forma traços de pintura de forma aparentment aleatòria i d'aquesta forma va realitzar les seves obres per les quals és reconegut internacional i popularment.


Els vaig presentar una obra, Sense títol 1951, i cadascú va veure una cosa diferent. Vet ací alguns exemples, els quals vos repte a què els trobeu a la pintura:

ALÍCIA: un parc de fira per a jugar.

EVA F:  un home i una dona passejant.

CARMEN: una nória.

DANI C.: un gosset com el meu però en negre.

RAÜL G: dos iaios i dos pares que estan xarrant.

DANIEL E.: moltes serps negres i moltes serps roges; les roges són bones i les negres si et moseguen, i te mors.

  Els vaig ensenyar com fer la tècnica i els vans apasionar molt el fet de tirar pintura de forma tan divertida i sense cap restricció  ni línia que els delimite. Vaig escollir un format dina-3 però prompte vaig descobrir que aquest els venia xicotet; a més, volia que el treball fora per parelles per a que es pogueren posar d'acord a l'hora de crear alguna cosa en comú.

  Però a l'hora de la veritat, Raül Gascó, quan va llançar la primera estacada de pintura i de forma accidental va tocar el paper, va començar a arrossegar el pinzell per damunt del paper. La primera reacció va ser recordar-li que no podia tocar el paper, però em va dir que li agradava així també i no em vaig poder resistir a donar-los llibertat absoluta, sempre que feren de tant en tan alguna estacada de pintura. Finalment, van fer una obra titulada: La mar embolicada.

  Quasi totes les parelles, primer, van apropiar-se d'una part del paper per a després interferir-se un a l'altre per a trencar i enriquir el conjunt. Alejandro i Lucia van anomenar el seu resultat: Volcà de foc.

  Ells decidien els colors, la composició i quan finalitzava l'obra. Dos dels xiquets que més van gaudir (a més de pintar-se el monyo fins i tot) van Dani i Lucas. Van necessitar 10 minuts per a fer la seva Bomba d'aigua i foc, en la qual van decidir tapar el seu nom i tot.

  Daniel i Vicent, en les seves estacades van veure ninots, pardals i un drac i així van intentar reflectir-ho a la seva obra conjunta.

  A més, Eva, quan va veure que ens havia sobrat una miqueta de pintura i que el paper que havíem utilitzat per a no embrutar molt el corralet, em va demanar permís per a pintar-lo un poquet més. El resultat, mescla d'accident i voluntat i de la voluntat de diversos xiquets que ja pintaven sense cap tipus de restricció, em va agradar molt.

  Vos deixe per a finalitzar amb un tros del documental que va filmar a Pollock pintant i que, una vegada el va finalitzar, el va enfonsar en una profundíssima depressió. Els xiquets l'han vist ja; a veure que vos comenten (jo els vaig llevar la música perquè dona un poquet de por).