dimecres, 30 d’octubre de 2013

FELICITATS CARMEN!

   Ja fa 5 anys que va nàixer la nostra Carmen. M'enrecorde quan, fa uns anys, Víctor i Gabriel, que tenien l'edat que té ara ella, estaven ben orgullosos del naixement de la seva cosineta. Poden continuar estant orgullosos perquè és intel·ligent, carinyosa, inquieta, generosa i molt especial. 



  Ens ha dut una coca amb Lacasitos què estava excel·lent i, a més, ens ha regalat el conte L'oruga glotona, de Eric Carle, què treballarem la semana següent. Nosaltres li hem recordat quant la volem i li hem fet una tarjeta amb els nostres besets.

             

  Per molts anys, Carmen!

La massereta

  En Educació Infantil, les rutines constitueixen situacions d'aprenentatge què els xiquets i xiquetes realitzen diàriament, de forma estable i permanent. A aquestes edats, necessiten que aquestes rutines tinguen sempre la mateixa seqüència per a sentir-se segurs i aconseguir grans quotes d'autonomia i equilibri personal. Una d'aquestes rutines és la dels dies de la setmana.

  Un dels objectius mínims que s'exigeix als nostres alumnes quan acaben l'Educació Infantil és reconèixer en quin dia ens trobem, però les questions temporals, tals com ens indiquen els psicopedagòges i estudiosos de la matèria, és una de les coses més difícils d'aconseguir fins als 6 anys. Per això, aquest curs he organitzat aquesta rutina entorn a la cançò de La massereta o La massovera.


  Tots els dies, després de cantar la cançò, anem col·locant en el dia corresponent allò que compra la massereta. Després, una vegada que sabem el dia en què ens trobem, el seleccionem d'entre els set nans de Blancaneus què tenen el nom baix i el col·loquem damunt del ròtul AVUI; a continuació, mirant la fila dels dies de la setmana com a guia, han de seleccionar i ordenar el dia de demà i el dia d'ahir. A més, en un xicotet racó de la cartolina de rutina apareix el rètol "Avui toca...", on hem d'escriure el taller que anem a realitzar de vesprada (experiments, anglès, filosofía, cuina...).


  Als pares vos deixe la fitxa dels dies de la setmana per a que l'imprimiu i pogueu recordar-ho en casa també tots els dies.

  A més de tot açò, tenim el nostre raconet de les estacions i el nostre calendari, però això és mereix una altra reflexió i, per tant, una altra entradeta al blog.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

FIGURES

  Les últimes dues setmanes, al nostre taller d'Educació artística hem realitzat dues versions de dues obres similar del nostre nou artista favorit: Jackson Pollock. Fixeu-vos en les interpretacions d'aquestes figures "pollockianes".

Raül G: una estàtua d'un xiquet.
Alba: un home passejant.
Blanca: un home caminant pel foc.
Aitana: un papà tontet.
Alicia: un gos de peu.
Eva F: un àngel.
Raül A.: un home amb una red pescant peixos.
Alejandro F.: un home mossegat en el cap i què té sang.
Aaron: una creu amb dos peus.
Alejandro M: un hombre quieto.
Daniel: un extraterrestre que fa bambolles.
Héctor: un robot.
Lucia: un fantasma.
Daniel E.: un petardo gran què ha explotat.
Marina: una calavera.
Vicent: un esquelet.

  Després d'aquestes visions es van quedar trastocats quan els vaig que tots tenien raó perquè el pintor només li havia ficat de nom Figura, i això volia dir que allò que cadascú interpretara, era correcte.

  La primera setmana vam realitzar la figura en positiu, ratllant el fons del quadre amb llapisos de fusta i aplicant el drip painting al contorn de la figura que havíem picat prèviament. Després la vam pegar i els xiquets van quedar prou contents del resultat.

  La segona setmana vam realitzar el negatiu de Figura, amb un fons de color o negre, en cartolina gran i per parelles. La figura la vam ratllar aquesta vegada amb ceres molles i també les vam picar. A més, el drip-painting el vam aplicar al fons, però només amb el blanc. Molts d'ells no vam poder resistir-se a cambiar el color de la cartolina i no vaig poder oposar-me a aquesta decisió tan clara i creativa. A més, vaig voler que no només reproduïren un quadre, sino que també aportaren alguna cosa pròpia. D'aquesta manera van dibuixar una silueta de forma lliure (una estrella, un bou, una bola, un coet) que els ajudava a desenvolupar la història d'aquesta figura i a posar-li nom (Bou embolat explotant en l'espai; Astronauta passejant en un coet, Home de les estrelles; Home perdut en el laberint...).  

              

         

  Vam embrutar una miqueta el pati, però ens ho vam passar d'allò més bé.


  L'art abstracte multiplica el seu potencial quan és observat pels ulls dels xiquets.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Felicitats Vicent!

Quan Vicent siga major tal vegada no es recorde del dia que va cumplir 5 anys però la felicitat que tenia quan li vaig posar la seva corona i els seus amics li van dedicar una tarjeta plena de besets i de bons desitjos, és única. És un poquet vergonyós però té un cor molt gran i es molt graciós i carinyós.
Un xiquet molt especial al qual el mestre i tots els seus amics li estimem molt.
Moltes felicitats, Vicent!

dimarts, 22 d’octubre de 2013

TANGRAM

Una de les publicacions que tinc pendents fan referència al tractament de la geometria en Educació Infantil. Un dels objectius en aquesta etapa ha de ser que la geometria siga útil per a caminar pel món, amb plànols, orientació de l'espai, tractament complet de figures geomètriques, formació de figures tridimensionals, etc. Ací vos deixe una fitxa que fa referència a l'adaptació que he fet del tangram per a l'aula de 5 anys. Si voleu treballar-ho en casa, comenteu-m'ho i vos passe el material.


Tipus de material: geometria topològica en dos dimensions.
Nivell:
4-5 anys
Agrupament:
Grup reduït: 2 - 6
Àmbit matemàtic:
Geometria i espai
Descripció del material
El tangram és un joc d’origen xinés molt antic que està format per set peces: 1 quadrat, 2 triangles grans, 1 triangle mitjà,2 triangles xicotets i 1 trapezi. A partir d’elles es poden realitzar multitud de figures (animals, vaixells, persones...) A més de tractar-se d’un joc divertit, facilita l’adquisició de moltes habilitats matemàtiques:
Capacitats que desenvolupa: 
·     Orientació i estructuració espacial.
·     Coordinació viso-motora
·     Raonament lògic-espacial.
·     Percepció i memòria visual.
·     Percepció de figura i fons.
·     Atenció.
Material addicional:
·    2 tangram.
·    Plànols detallats de construcció del tangram amb diferents nivells de dificultat.
Fases de treball i variables didàctiques:  
1.   Presentació del material: en aquesta fase es presenten totes les peces del tangram i s’intenta que els xiquets raonen si un triangle o un quadrat o continuen sent si els girem; del debat que sorgisca es poden deduir les característiques d’aquestes figures. També es poden classificar les figures per tamanys o per colors.
2.   Manipulació lliure: se’ls explica la finalitat del joc, construir figures ajuntant peces. Es presenta una figura bàsica utilitzant només dos (la caseta amb un quadrat i un triangle) i els xiquets intenten reproduir-la i trobar algunes noves. Aquesta fase s’ha de repetir conforme els xiquets avancen en el coneixement i manipulació del material.
3.   Se’ls presenta un plànol detallat amb totes les figures delimitades per a que ho completen. L’objectiu en aquestes activitats és poder girar una figura mental i manipulativament per a que s’acople a un espai determinat. Es recomana començar amb el triangle o al quadrat, que són dos figures que ja coneixen, per a què comprenguen que una mateixa figura pot estar dividida en moltes altres.
4.   Poc a poc, en els següents plànols de figures, s’eliminen alguns límits de tal manera que els xiquets, una vegada han col·locat les més clares per a ells, siguen capaços de compondre un espai gran amb dos figures diferents o iguals.
5.   El nivell de dificultat anirà augmentant, de tal manera que continuarà apareixent el contorn de la figura general però l’espai a omplir a dins d’ella serà cada vegada més gran i amb més combinacions possibles.
6.   Es pot intentar que els xiquets ompliguen algunes figures amb només el contorn general, però és difícil per a la nostra etapa. Per a fer-ho correctament, a final de 5 anys, seria important donar als xiquets un model per a fer.
7.   A més, després de manipular el material, també es necessari reflectir en paper algunes de les capacitats adquirides. La mateix plànol el podem donar fotocopiat i, en cada sessió, donar diferents pautes que deixarem representades en lloc accessible a la seva vista: “heu de pintar de rosa el trapezi, de blau els quadrats i de verd els triangles”; “heu de trobar dins de la gallina altres triangles o quadrats fent ratlles”.

Observacions:
·     Degut a la dificultat de les activitats, es recomana fer 2 equips amb un tangram cadascun i el mateix número de plànols. D’aquesta manera els més avantatjats poden ajudar als que no ho son tant i s’incorpora el factor “joc” i “competència sana” que fa que els xiquets gaudisquen amb el repte.
·     Els plànols estan plastificats per a facilitat la seva conservació.
·     El mestre ha de ser qui pose a la seva disposició els plànols i qui administre el joc, de tal forma que no poden passar a una altra figura sense que donem el nostre vist-i-plau. Si algun alumne fóra molt hàbil en aquest joc, pot desenvolupar el nostre paper.


 


 Avui només hem arribat al nivel 6. Encara hem de'arribar al 12!

Ciència amb furgadents

   Al nostre taller setmanal de ciència, o de científics o, com li agrada als xiquets, d'experiments, continuem avançant en el nostre treball amb la capilaritat. Amb l'experiment d'avui ens hem ajudat d'una gota d'aigua per a que uns furgadents es mogueren formant estrelles. Fixeu-vos en els pasos perquè he repartit furgadents per tal que es poguera fer en casa.


   Primer, trenqueu el furgadents per la meitat i dobleu-lo però sense que les dues parts es separen del tot.


   Després col·loqueu totes les meitats formant una espécie de sol, fent al mig un xicotet cercle.



  Al centre del nostre sol coloquem una goteta d'aigua (millor amb un contagotes) i observareu com poc a poc es junten les meitats i després s'estiren formant una estrella.


   Un aplaudiment per a aquestos científics!


   No ens podem oblidar de reflectir allò que ha passat en una fitxa per tal de reflexionar al voltant d'allò que ha passat i perquè ha passat.


   Ací teniu un vídeo amb el procés. Ja em contareu l'experiència i si els xiquets han entés per què ha passat.

QUI M'AJUDA QUAN TINC PROBLEMES

   A l'última sessió de filosofia, i continuant amb el tema dels "problemes", la pregunta va ser la següent: QUI M'AJUDA QUAN TINC PROBLEMES?

   Les respostes, com sempre, són d'allò més variades. Curiosament, en cap resposta em nomenen, de la qual cosa puc deduïr que els problemes de l'escola tenen una importància molt inferior als que tenen fóra d'ella i, especialment, en casa. Les respostes podríem englobarla en 2 blocs.

I. GERMANS:
* El meu germà perquè em defén del meu cosí Lucas, què sempre em vol pegar.
* Daniel perquè em perdona quan m'enfade amb ell.
* Quan no sé fer els deures, el meu germà m'ajuda.
* La mamà perquè quan la meua germana m'estira del monyo li pega al cul fluixet.
* Ma mare perquè li diu a la meua germana que no em xille i l'envia a l'habitació.
* Ma mare perquè tanca al meu germà en un cuarto oscuro quan es porta mal.
* Els meus cosins, perquè quan Óscar em pega, Jose li pega més fort encara.
* Ma mare perquè m'ajuda amb Fran quan em pega i m'estira del monyo.

II. PARES I FAMÍLIA:
* El papà perquè quan la mamà em pega em dona un abraç i un beset i em diu que vaja a veure dibuixets.
* Quan la mami no em deixa jugar a la Play o a la Wii vaig a mon pare i li dic que vulc jugar i em deixa.
* Ma mare i mon pare perquè quan estic malalt em cuiden.
* Ma mare perquè quan el papà em pega, li diu que no me pegue.
* Jo a soles perquè quan mon pare o ma mare em peguen una bufetada em vaig al llit a plorar.
* La meua família perquè m'abuela els riny quan diuen paraulotes.
* La mamà perquè m'ajuda a fer els deures.
* La mamà perquè em cura quan em faig una ferida.

   Del primer bloc caldria destacar el seu sentiment de venjança de molts xiquets i com, a vegades, els mateixos germans que els problemes de tipus afectiu i/o agressiu els que es convertixen en els mateixos solucionadors del problema. Inclús s'ajuden a fer els deures!

   Del segon bloc resaltar com alguns xiquets saben que els pares tenen diferents tipus de criteri a l'hora de, per exemple, castigar o jugar a un videojoc; ells ho saben i intenten sempre arrimar-se a qui és més compresible a les seves exigències. Aneu amb compte amb això.

dijous, 17 d’octubre de 2013

CAPIL·LARITAT

   Al taller de ciència hem començat a treballar un nou concepte físic: la capil·laritat, un concepte de fluids que depén de la ja famosa tensió superficial. Per a entendre'l hem fet un senzill però que ha despertat l'entusiasme dels xiquets.

   Per a començar, els vaig contar aquest conte:


N’hi havia una vegada en un país molt, molt proper, un castell dalt d’una muntanya. En el castell vivien el rei i la reina amb la seva filla xicoteta, la princesa, a qui tot el regne coneixia com la princesa trista perquè plorava totes les nits. Per a que es ficarà contenta, son pare li va comprar cent mil joguets, quatre-centes bicis, set centes nines,  cinc televisions i una carrossa gegant per a la seva habitació, però la princesa continuava plorant a les nits. Sa mare va anar una nit a preguntar-li perquè plorava. La princesa li va respondre:
- Mamà, no vull ser princesa.
- I això per què filla meua?
- Per què no m’agrada estudiar ni fer coses de princesa. Els prínceps són molt avorrits i no saben jugar; em fa mal el cap perquè la corona pesa molt i amb aquests vestits tinc molta calor en estiu. Jo vull tindre amics per a jugar, una escola per a anar, un mestre que m’ensenye les lletres i els números, eixir del palau...
- Ai, filla meua quin disgust? Com és que no vols ser princesa? Doncs eres una princesa i princesa seràs! Estaràs castigada en la teua habitació fins que vulgues!
Ara la princesa ja no només plorava a les nits, sinó també pel dia. El rei i la reina escoltaven darrere de la porta, un dia i un altre, esperant a què la seva xiqueta vulguera tornar a ser princesa, però ella no volia. Sense saber què fer, van fer vindre a la bruixa més poderosa del regne per a que fera un encanteri.
            - Salabim, salabam, com d’aquesta no vols eixir, una altra presó et vaig a ficar. Salabam, salabim, que dins d’una flor estaràs i fins que no vulgues ser princesa, la flor no es podrà obrir.
            En ixe moment, la princesa es va fer molt xicoteta i la bruixa la va tancar dins d’una flor de loto. Els seus pares, enfadats, van ficar la flor dalt de la finestra però ixa nit, un vent es va endur la flor volant molt, molt lluny i va caure molt a prop d’un bassal d’aigua. La princesa continuava plorant.
            - Ai, pobre de mi, que una bruixa m’ha tancat en aquesta flor i els meus pares no em volen soltar.
            Tant va plorar que, una goteta d’aigua que hi havia a dins del bassal, la va sentir, es va ficar al costat de la flor i li preguntar.
            - Princesa, vols que t’ajude?
            - Qui eres tu?
            - Sóc la princesa goteta, que viu en un bassal d’aigua. Sóc molt xicoteta però molt sabuda i crec que et puc ajudar.
            - No crec goteta, perquè aquest encanteri me l’ha fet una bruixa molt poderosa.
            - Tranquil·la princesa, no et preocupes perquè les gotetes d’aigua tenim més forca que una bruixa cotxina i pudenta. Quan vinga el vent i t’arrossegue fins al meu bassal, només has de dir la paraula màgica: CAPIL·LARITAT.
   
         Als pocs segons va vindre un vent molt fort que se’n va emportar la flor del loto fins al bassal i, quan va caure, Goteta li va dir a totes les seves amigues les gotes d’aigua la paraula màgica: CAPILARITAT. Aleshores, les gotetes d’aigua impregnant els pètals de la flor de loto per a fer-li cosquerelles, fins que aquesta es va obrir i va deixar eixir a la princesa, que ara, com s’havia trencat l’encanteri, tenia unes ales màgiques amb les quals va poder volar fins que trobar una escola, un papà i una mamà a qui no l’importava que no volguera ser princesa. 


   Amb l'experiment següent enllaça amb el conte. Hem retallat una estrella de cinc puntes, li hem doblegat les puntes i l'hem llançada a un plat amb aigua. L'efecte que es produeix és ràpid i sorprenent: l'estrella va obrint totes les seves puntes fins quedar totalment oberta. D'aquesta manera alliberem a la princesa!


   Per la senzillesa d'aquest experiment, els vaig una estrella i les instruccions per a què ho feren en casa. Ho farien? Els eixiria bé?

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Taller de psicomotricitat

   El descobriment de les possibilitats del propi cos i el seu control progressiu, contribuïx a formar al xiquet una imatge positiva de si mateix i a fomentar el seu comportament autònom i adequat als altres i a l'entorn, la qual cosa li proporciona seguretat afectiva i emocional. Aquesta era una de les raons amb què l'extinta i injustament denotada LOGSE argumentava la importància de l'educació física en les primeres edats. Aquest curs, degut a les retallades, la mestra especialista no pot baixar a la nostra aula, però això no és motiu per a no dedicar una vesprada a la setmana al taller de psicomotricitat per tal d'articular els aprenentatges adients al voltant dels jocs i activitats amb els quals ens ho anem a passar d'allò més bé.

   Tots els dilluns, primer, s'expliquen, ordenen i anoten en la pissarra tot allò que anem a fer. Després ens anem al gimnàs, estirem i realitzem tres tipus d'activitats: cooperatives, d'habilitat personal i  de relaxació.


   Avui hem jugat al pilla-pilla pels peus; dos equips, per torns, enviàvem a un capità que havia d'agafar per peus a un xiquet de l'altre equip. L'equip que aconseguia eliminar a tots els seus contraris, guanyava.



Després hem fet un joc d'habilitat ócul-motriu amb una pilota de bàsquet i, a continuació, ens hem llançat amb compte damunt d'una pilota gegant cap a unes colxonetes. Per a finalitzar, hem fet un joc de titelles per a relaxar-nos.

                                 

   Ja en l'aula, ens hem netejat un poquet amb sabó, desodorant, colònia i una pinta. Per últim, hem representat i escrit el joc que més ens ha agradat. Sense cap dubte, el guanyador ha estat la pilota gegant. A més, m'ha resultat molt interessant la representació de l'espai que han fet alguns xiquets.

                       

   Eva Franch i Alicia han representat amb ratlletes el camí que han seguit per a fer l'excercisi.


   Paül ha dibuixat la fila de xiquets i s'ha diferenciat a si mateix dels altres posant-se monyo.


   Lucas ha representat la direcció en què ha eixit disparat amb la pilota amb fletxes.


   I Jordi ha dibuixat perfectament l'organització del joc pilla-pilla pels peus. D'aquesta forma també fem matemàtiques.

   Un taller molt estimulant.

dissabte, 5 d’octubre de 2013

ESTE BOU NO VAL RES!!!!

Moncofa ja està de festes i nosaltres no podíem estar aliens a aquest fet què tants xiquets viuen amb intensitat. 


De matí vam anar d'excursió a veure els cadafals de les penyes, que ja estaven a la plaça de l'ajuntament.


Mireu quina penya!

 

Vicent és tot un fester. Ell i Aaron em van il·lustrar amb una conferència al voltant de les festes i del bou.


A la vesprada hi havia discoteca al pati dels majors i no vam poder resistir-nos.  


   I a més la comissió de les festes va llogar uns saltadors. El mestre també va botar.



   Això sí, de tot s'ha de treure un profit didàctic i la fitxa corresponent és imprescindible.
  
   Bones festes a tots i ens veiem el dilluns.