N'hi han llibres, històries que tenen amagat molt més dallò que mostren en un principi. Sense cap dubte un d'aquests exemples és Allà on viuen els monstres. El va escriure i dibuixar Maurice Sendack allà per l'any 1964 i ens conta d'un xiquet al que han castigat i que escapa cap a una illa plena de monstres que el fan rei fins que ell troba a faltar sa casa. Aquest llibre, molt incorrecte per a l'època, va rebre moltes crítiques per mostrar una història no gens amorosa i què podia donar por; no obstant, l'autor es va defendre reflexionant: els adults són persones que tendeixen a sentimentalitzar la infantessa, a ser sobre protector i a pensar que els llibres per a xiquets s'han d'adaptar als models acceptats de comportament per a xiquets sans, virtuosos, savis i feliços. De totes maneres, avui aquest conte, el qual ens va regalar Alejandro Fernàndez és un clàssic vigent perquè tracta els temors i desitjos de la infantessa en cada monstre: rabietes, por a l'abandonament, lideratge, etc.
* Alejandro Fernàndez: en Vilafamés, en les coves, que hi ha mil, com la cova del Borimiri, que és molt fonda i a la què només es pot entrar amb llanterna.
* Héctor: en el bosc (ho he vist en una peli).
* Vicent: m'agradaria que visqueren a la mar. Així em podria banyar amb ells a l'estiu.
* Raül Arnau: en un bosc de monstres, però en Moncofa no hi ha.
* Raül Gascó: on hi ha forats.
Després de la lectura es van quedar un poquet impactats i vam parlar de les maldats que fèiem, al igual que fa Max al principi. Els més sincers (Héctor, Alejandro F, Aitana), reconeixien que a vegades són ells qui fan maldats; la resta de xiquets afirma amb rotunditat que són els seus germans i cosins els que fan maldats i que ells, mai, mai en sa vida, han fet cap maldat. En aquesta fitxa van haver de dibuixar el rostre de qui fa maldats, escriure el seu nom acusador i anomenar una d'elles.
La següent sessió va ser prou més divertida perquè després de llegir el conte vam representar-lo. Ens vam pintar la cara i amb uns poquets objectes els monstres, Max, el gos i el vaixell em vam fer passar a mi i a alguns tutors de Primària una estona inoblidable. Després en classe vam parlar dels monstres que ens podien fer por o riure i vam fer aquesta senzilla fitxa de llegir, retallar i apegar.
No vos han quedat ganes d'anar allà on viuen els monstres? N'hi ha una pel·lícula, dirigida per Spike Jonze, que adapta fantàsticament l'univers i intenció del llibre, però no és per a xiquets. Ací vos deixe un video d'una adaptació molt antiga de dibuixos. Dona una miqueta de por... a veure si sou valents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada