divendres, 28 de febrer de 2014

REI DELS POCASOLTES

  Una gran desfilada de Carnestoltes la de 2014!

                                   

  El circ ha arribat a l'escola de Moncofa. Malabaristes, forçuts, macs i, com no, animals salvatges, temibles feres amb les dents esmolades, unes urpes esgarrifoses i uns rugits que fan tremolar als més valents. Elefants, tigres i, com no, lleons.

                    

  La disfressa és molt senzilla i, a pesar que ens ha costat prou de temps fer-la i organitzar-la, ha valgut la pena. A més, els xiquets han participat en la seva elaboració. Per a la careta, plats de cartró com a base, pintats de groc i amb cercles de paper de seda de tres colors pegats darrere. Els mateixos colors de la careta, groc, taronja i marró, s'han utilitzat per a fer la panxa, els accessoris de les mans i dels peus.


  Fixeu-vos quina comitiva teníem a la desfilada!


  Hem arribat fins a la plaça del poble tirant confeti i donant una mica d'espectacle. 


  Ens ho hem passat d'allò més bé i ja m'han preguntat de què ens anem a disfressar l'any que ve... Els trobaré a faltar a la pròxima...



  I ara... a la gàbia!

dimecres, 26 de febrer de 2014

DISFRESSA CARNESTOLTES

  Vos comente que, en el cas que alguna de les peces de paper de seda o de les cartolines de la disfressa de carnestoltes se vos trenque o se vos face malbé, hi ha algunes de sobra a l'aula i me les podeu demanar.

  De segur que quedaran uns lleons terrorífics!

dimarts, 25 de febrer de 2014

Pèndol electrostàtic

   Continuem treballant l'electrostàtica al taller de ciència, aquesta vegada mencionat-los que l'electrostàtica està molt relacionada amb l'electromagnetisme, un cosí-germà seu, al qual són decisius els protons i els electrons que ja coneixem dels altres experiments. Si a les anteriors sessions vam treballar el poder d'atracció que genera un globus carregat negativament després de fregar-lo al monyo, avui volia que observar el procés invers: la repulsió. Per a fer-ho, hem realitzat dos experiments. 

  Primer, hem realitzat un pèndol electrostàtic amb una bola de paper d'alumini i un globus. Hem nugat un tros de fil a la bola de paper d'alumini i hem carregar d'electricitat per fregament el globus. Quan hem arrimat el globus al pèndol, aquest inicialment és atret pel globus, però quan el toca és repel·lit.  

  Això ha passat per què hem carregat el globus amb electricitat per fregament i, inicialment, la bola de paper d'alumini està descarregada (que té "els mateixos protons i electrons"). Al arrimar el globus a la bola atrau a les partícules de signe contrari, però la bola pateix al instant una electrització temporal per inducció; es a dir, que les càrregues positives predominen ara en la bola i el globus. Per tant, les forces repulsives generades per les càrregues del mateix signe allunyen la bola del globus, com si foren dos pols de dos imants iguals que intentem ajuntar-los. 


  Aquest mateix efecte l'hem observat al segon experiment, per al que hem necessita un palet de fusta, paper d'alumini i un globus. El procediment és fàcil; retallem tires allargades de paper d'alumini, subjecten el pal horitzontalment, clavem una de les tires de paper d'alumini a l'extrem del pal i li arrimen un globus unflat i fregat. Hem observat que la tira s'arrimat al globus.

  Ara bé, quan col·loquem dos tires d'alumini observem que la primera tira s'aproxima i l'altra s'allunya. Quan hem posat més tires, hem comprovat com la primera s'aproximava al globus, l'última s'allunyava i les del mig més o menys es quedaven al mateix lloc. Açò s'explica, com el primer experiment, per les càrregues positives (de protons) i les negatives (d'electrons), que s'atrauen entre sí si són diferents, però es repel·leixen si són iguals.

                               

  A pesar de com de complicar pugue parèixer aquest concepte, alguns d'ells s'aproximen prou a entendre'l gràcies a que han comprovat amb imants prèviament com dos pols iguals no els podem ajuntar de cap manera i que això és pels ja famosos protons i electrons.


  Quan estiguen a l'institut fent aquest tipus d'experiments, de segur que se'ls haurà oblidat tot, però esperem que la base del mètode científic, que l'interès per descobrir el món mitjançant la ciència i el plaer de fer experiments i nou descobriments, quedi immutable.

dilluns, 24 de febrer de 2014

ELS LLEONS

  També cal destacar en aquest bloc quan els pares s'esforcen per tal que els xiquets facen alguna cosa especial. Aquest és el cas dels murals que han fet alguns d'ells aportant informació al voltant de l'animal del qual ens anem a disfressar el Carnestoltes. 



  Els xiquets han sigut qui han exposat allò que han fet i després els hem donat un fort aplaudiment. De categoria!



  Vos incloc també un vídeo fet per uns xiquets on s'explica d'Infantil. Un gran treball. 

Meu!

  Al 1954, Warhol, amant del gat des la seva infantessa degut a la quantitat de felins que tenia sa mare, va fer una sèrie de retrats d'aquestos animals. Els ajuntà tots a un llibre anomenat 25 gats anoments Sam i un gatet de color blau. Als xiquets els han encisat i, especialment a Blanca, a qui també apassionen els gats.


  Basant-nos en aquestes obres, el resultat final del nostre treball no ha sigut molt espectacular però sí interessant i d'una altra mena que els anteriors, degut a que volia treballar el dibuix partint de la imitació. Hem treballat quatre models diferents de gat (cada xiquet s'ha agafat el que més li agradava); ho hem fet primer a la pissarra donant pautes bàsiques: no vos preocupeu si vos equivoqueu, dibuixeu sense fer molta força amb el llapis per a poder esborrar, feu els traços grans i llargs, fixeu-vos en el model que teniu al costat, observeu que els ulls no són cercles, sinó óvals amb un altre óval a dins, conteu els número de pels del bigoti, etc. Tot allò per tal que madure el seu dibuix.


  A molts d'ells els ha costat prou però continuarem practicant. La pintura del dibuix ha sigut lliure i espontània.

  Ací vos deixe els models de fitxa que he utilitzat.



  Meu!

dijous, 20 de febrer de 2014

FELICITATS LUCIA!

   Lucia ha decidit avui que volia una corona de zebra i li hem concedit. No és fàcil negar-se a allò que ens demane aquesta meravellosa xiqueta. Tal vegada una de les característiques que més la definixen és la seva modèstia; no alça mai la veu, demana permís per a tot que s'isca de la norma, es concentra en fer la seva feina, és constant, no es baralla mai amb la resta dels xiquets, té un talent artístic innat i capta amb facilitat tot allò que li propose.


Li hem una festa en condicions. Nosaltres hem posat els globus, els nostres besets i una cançò i ella dos coques i un regalet que ens ha promés.

video

Per molts anys, Lucia.

dimarts, 18 de febrer de 2014

Bombolles electritzades

   Al taller de ciència d'avui hem repassat un concepte que ja havíem treballat (tensió superficial) i hem vist una nova vesant relacionant-lo amb el tema que estem tractant ara (electrostàtica). 

  Per tal de realitzar l'experiment hem utilitzat una fulla de plàstic, líquid sabonós (sabó, aigua i un poc de glicerina), una canya de refresc i globus.

  El procediment és molt fàcil i espectacular. Atents! 
    1. Primer omplim els globus i els freguem amb el monyo (qui tinga) per tal d'electritzar-lo per fregament, com ja hem fet en les anteriors sessions. 

    2. Mullem la canya a la solució sabonosa i bufem damunt de la fulla de plàstic. Observarem que es crea una mitja bombolla damunt del full.  

    3. Ara arrimem el globus fregat a la bombolla i veiem com aquesta última és mou cap al globus, es a dir, és atret per ell. Amb compte, podeu desplaçar-la per tot el plàstic. 

    4. Una vegada que els xiquets tenen clar que les bombolles, igual que el monyo, el confeti o la llanda de cola, són atrets pel globus degut a que aquest està electritzat, passem al següent nivell. Bufem, amb compte, a dins de la bombolla creada i fem una altra, més xicoteta a dins. 

    5. Quan arrimeu el globus electritzat comprovareu com la bombolla exterior continuant estant atreta pel globus però l'interior no es mou, fins que l'exterior es trenca o s'ajunten en una a soles.

                               

  Açò s'anomena l'efecte gàbia de Faraday, que ja desenvoluparé en l'experiment adient. En realitat el que hem fet ha estat aïllar la bombolla interior de l'interacció elèctrica que produeix el globus carregat negativament. 

  Per a acabar de comprovar com els líquids també poden estar afectats per l'electrostàtica, hem arrimat el globus a un fil d'aigua de l'aixeta i, quasi màgicament, aquest es desplaçava cap al globus. Fantàstic! 


  Vos deixe uns vídeos amb els experiments que hem fet avui, fets per un gran professor de física i química com és Manuel Díaz Escalera, que treballa a l'IES Sagrado Corazón de Sevilla. Si no coneixeu el seu bloc, vos el recomane i espere que ho feu en casa.




dimecres, 12 de febrer de 2014

EXCURSIÓ A BÉTERA

  Estimats pares i mares:

  Degut a que per problemes tècnics no hem pogut veure el Powerpoint que ha realitzat Maite al voltant de l'excursió a Bétera, vos l'incloc, així com la direcció on apareix més informació al respecte.







   Ací vos incloc el llistat de coses necessàries per l'estada d'una nit:
 
    * Una muda i una altra de recanvi. 
    * Pijama. 
    * Sac de dormir. 
   * Bossa d'higiene amb tot el que siga necessari: raspalls de dents, pasta de dents, pinta, xampú, sabó...
   * Tovallola. 
   * Sabates d'hivern.
   * Llanterna. 
   * Jaqueta.
   * Gorra. 
   * Crema solar (si voleu, podeu comprar un pot gran i jo la vaig administrar, a no ser que el xiquet necessite alguna crema especial).
   * Esmorzar del primer dia.  

  De segur que serà una gran experiència.

Atracció

   En l'última sessió del taller de ciència calia treballar més el concepte d'electrostàtica incidint en l'atracció que es produeix quan aquest efecte físic es produeix. 

  És molt fàcil. Primer vam aconseguir moure unes quantes llandes, sense tocar-las en cap moment. Ens vam fregar un globus unflat al monyo nostre o del company per a continuació, arrimar-la a la llanda sense tocar-la; si ho fem pel mateix costat amb el que ens hem fregat el globus, la llanda serà atreta pel globus de forma amb certa velocitat si li  anem estirant el globus conforme la llanda ve cap a ell. Una vegada que ho vam provar tots, vam fer carreres a veure qui tirava abans la llanda a terra; a més, vam comprovar, col·locant un globus a cada costat de la llanda, quin dels dos exercia més atracció sobre ella. 


  Tot açò ocorre perquè els globus s'electritza fàcilment. Al fregar, alguns electrons (càrregues negatives) del monyo o del jersei de llana passen al globus, quedant aquest carregat negativament. Per altra banda, la llanda és d'alumini, està formada per molts àtoms que contenen càrregues positives (protons) i negatives, repartides uniformement per tot el metall, neutralitzant-se mútuament. Al arrimar el globus a la llanda, els electrons del globus repel·leixen als electrons de la llanda de forma que en la part de llanda a prop del globus hi haurà un excés de càrregues positives, i en el costat contrari, de càrregues negatives. Ja que, com sabeu, les càrregues positives i negatives s'atrauen... pareix màgia però no ho es. 



  En el següent experiment també es comprova fàcilment aquest fenomen d'atracció. Si fregueu el globus al jersei de llana o al cap i l'arrimeu a un grapat de confeti o de sal, aquesta pujarà de forma clara fins apegar-se al globus. Com no teníem sal a la classe, vam deixar això per a casa... Qui ho ha fet? 


  A la fitxa intentem descriure el procés seguit de forma senzilla i gràfica. Crec que no necessita més explicació. 



La pròxima setmana més... ja veurem si millor.

dilluns, 10 de febrer de 2014

ZEBRA

  Warhol no només va pintar icones de la cultura pop americana, ja foren objectes o personatges; també es va fixar en l'àmbit ecologista mitjançant una sèrie que va pintar al 1983 de 150 exemplars per quadre. En Endargered Species, el seu característic estil Pop Art va retratar diferents espècies en perill d'extinció, com l'elefant africà, la granota de Pinos, el rinoceront negre, l'àguila calba o la zebra de Grevy. Degut a la caça, la pèrdua del seu hàbitat i la competència amb el ganat per l'accés d'aigua, aquesta zebra va tindre un ràpida disminució de la seva població; només queden exemplars al sud d'Etiopia i en el nord de Kènia.



  La nostra zebra volia que fora un treball col·lectiu de tota la classe. Per això, vaig dibuixar en gran les ratlles i el perfil de l'animal i, a continuació, els xiquets han utilitzat dos materials: ceres molles i tempera de colors. Primer, hem marcat i ampliat les ratlles negres de l'interior per tal que destacara amb els colors hem omplit quasi tota la zebra amb blau, roig i un poc de groc, deixant zones blanques tal com va fer Warhol. Després, per torns hem anat marcant amb tempera ratlles grogues i blanques amb pinzells de diferents grandàries per a després pintar el fons blau. Per a finalitzar hem deixat la part més divertida; hem tirat directament del pot pintura "xurrets" per la vora i l'interior.


  El resultat final hem pareix fantàstic, els xiquets han quedat prou orgullosos d'ell i jo ho estic d'ells.