dilluns, 31 de març del 2014

ALEXANDER CALDER


  Vos presente a Alexander Calder (1898-1976), eminent artista i un dels principals innovadors de l'esculptura del segle XX. Va obtindre fama mondial amb els seus mòbils accionats pel vent però també es molt conegut per les figures fetes amb fil d'aram i pels seus estables, escultures estàtiques gegantines de plaques de metall cargolades que estan per tot el món. Una de les seves facetes més desconegudes és la de joguetaire o la de pintor; els seus dibuixos i aiguavives es caracteritzen per les seves formes senzilles amb colors bàsics i vius i gran presència de la geometria i del blanc i negre. Nosaltres ens hem arrimat a ell amb un de les seves Criatures (Critter), que més endavant va dur a les tres dimensions. Ha sigut molt curiosa la discussió que han mantingut entre sí allò que hi havia al centre de la figura era un penis o un tira-xines.      



  Hem fet dos versions d'aquesta obra, una xicoteta i individual i una enorme i grupal. Per a la primera, els xiquets tenien donat el contorn de la figura; les seves línies les han fet més gruixudes marcant-les amb retolador negre. Per tal de personalitzar-ho, cadascú d'ell ha dibuixat un fons per tal d'ubicar a la simpàtica criatura amb ceres dures plastidecor. Per a finalitzar, hem pintat amb el dit per dins de la figura. Ens hem embrutat moltíssim, però ens ho hem passat d'allò més bé.    

                                    

  Ací teniu alguns exemples del resultat final. Raül Gascó i altres han fet una criatura marina, però Daniel, per exemple, l'ha ubicat al desert, Dani a l'espai (amb escafandre i tot) i Vicent a la ramaderia moncofina El gallo, amb un bou terrible al costat. Tenen més imaginació que jo. 




  Per tal de fer la figura gran, hem seguit el mateix procediment, però ací els xiquets han decidit ficar com a fons ditades dels mateixos colors que havíem gastat per a pintar-la. Genial. 


  Increïblement, ens ha donat temps a tot açò durant només una vesprada. Són els millors. Què vos pareix el resultat final? 


  Ara li hem de buscar una paret per a penjar-lo. 

1 comentari:

  1. Una vegada més, ens sorprens. I com sempre, escoltar el que imaginen els xiquets, és preciós.

    ResponElimina