dissabte, 28 de juny de 2014

CONTES IMPRESCINDIBLES.

  El curs està acabat però m'agradaria deixar rematats alguns dels taller als quals hem gaudit més. Un d'ells és el Taller de gèneres textuals o Taller de contes. 

  He publicat una presentació d'Slideshare una recopilació de tots els contes que hem treballat durant dos cursos. Hem abordat les obres de grans autors de la literatura infantil de tots els temps, com Gianni Rodari, Michael Ende, Maurice Sendak, Hervé Tullet o Arnold Lobel. Una experiència que espere que pugue repetir als anys que hem queden d'excercisi de la docència... que de segur que són molts i molt bons. 


http://www.slideshare.net/JoseMaraDazCrespoRamrez/contes-imprescindibles-per-a-leducaci-infantil

  L'objectiu principal crec que està aconseguit: crear àvids lectors que disfruten amb els llibres. I a més ho hem aconseguint passant-ho d'allò més bé. 
  
  A destacar el tractament de l'educació emocional que hem fet al llarg de moltes sessions mitjançant la relflexió, posada en comú i descobriment de les emocions, sentiments i vivències vitals pròies i alienes, sempre en un ambient de respecte cap a qui està parlant.

  Una gran experiència.


dijous, 26 de juny de 2014

Llibres de text 1r Primària 2014-2015

Esimtas pares i mares:

M'alegra que aquest blog puga encara servir-vos d'utilitat i és per això que vos pase el llistat de llibres per al curs vinent que ha realitzat la mare d'Alícia, comprovant els ISBN dels llibres que estaven incorrectes. No ha estat comprovat encara per les perones responsables.







divendres, 20 de juny de 2014

ÚLTIM DIA

Avui ha estat un dia tan especial que no m'ixen les paraules adequades. Només passe a relatar-vos-el i quan assimile totes les experiències viscudes al llarg de dos anys faré l'última entradeta del blog acomiadant-me. 

 

  Ací ens teniu preparant la festa de l'aigua. Maline crec que es pensava que anàvem a pescar taurons. 




  N'hi ha hagut pinyata, no només amb llepolies... Una pluja de confeti els ha inundat i de desitjos... perquè tot el món s'ha endut a sa casa un desig de la meva part... El contingut dels desitjos es queda entre els xiquets, els seus pares i jo. Ha estat molt íntim i bonic perquè ningú volia canviar el seu desig per un altre. Tot el món estava satisfet amb ell. Preciós! 


Quin esmorzar més bo! Delicatessens dolcetes de Cafenet i delicioses cireres. I és que aquestos xiquets han eixit al mestre... un poquet gourmets.


  Ens hem possat prou crema perquè hem estat molt de temps al sol. Què bé ens ho hem passat intentant colant el baló pel forat de la tel·la; no ho hem aconseguit, però el mullat a poals, la qual cosa és més divertida encara. 

 

 


  Hem fet una tres jocs d'aigua més. Afortunadament, feia calor i, si no, corrent corrent han tingut ganes de mullar-se. 


  Foto de grup tots xopats! Ja vos avance que el mestre no s'ha escapat.

 


  I per últim a descansar... que ha estat tot molt intens. Després hem classe els he dedicat unes paraules a tots els meus xiquets i xiquetes. No m'ixien molt bé les paraules, però crec que l'essència està ben difosa després de dos anys de dur, divertit, intens i apassionant treball. 

 
  Victoria Galls!
  Ho heu aconseguit. Sou els millors.

dijous, 19 de juny de 2014

Felicitats Aaron

  Ja duem dos dies esmorzant pastís, orxata i coses dolcetes i bones...  Avui li tocava al torn, que va nàixer fa quasi 6 anys per Sant Joan però que ha volgut avançar la celebració per tal de compartir-la amb tots nosaltres. Ha dut llimonada granissada casera (la qual ha estat un èxit), orxata i dos pastís, una coca amb cobertura de xocolata blanc i una de llepolies amb forma de Gall. Ja sabeu la norma de la classe respecte a no dur llepolies ni pastissos d'aquest tipus, però donat a que l'havia fet sa mare i a que és el penúltim dia que estem junts... he alçat la prohibició.


A pesar que vejau a Aaron seriós en les fotos, crec ha sigut molt feliç avui amb totes les mostres d'estima que li han mostrat els seus companys. Hem pogut descobrir que és un xiquet molt afable, bonachon, sabut i ha aprés a cuidar als seus amics com el que són: un tresor.  


  Per cert, vos heu fixat que Daniel Escudero té l'habilitat d'eixir en totes les fotos de tots els aniversaris???


  Gràcies, senyor Naves Herrero, per un esmorzar tan bo. No ha sobrat pràcticament res.


video

  Gaudix dels teus sis anys.

FELICITATS ALBA

   A pesar de ser tan alta, Alba no és la major de la classe. Encara queda un poquet per al seu aniversari però ha volgut compartir-lo amb nosaltres abans que ens acomiadem de l'Educació Infantil. Fixeu-vos quin pastís més apetitós va fer xocolata amb ajuda de sa mare. No vam deixar ni les molles per als pardalets.


  Li vam cantar la cançó adient, li vam fer els seus besets per a que els guarde per a sempre i li muntar una festa en condicions. 


  No li falten amics, i és que aquesta xiqueta està farcida de sentiments com la generositat i la lleialtat cap als seus amics. És d'una educació exquisida però també reclama el que considera que és just amb passió. En resum: que és un amor!


  A més de la coca va dur orxata fresqueta i batut de xocolata. En el següent podeu veure com la pobre Marina va patir l'estima que li tenen tots a Alba.

video

  Per molts anys, senyoreta Ventura Català!!!

dimecres, 18 de juny de 2014

El dragón y la mariposa

Michael Ende és un d'eixos escriptors que deixen empremta pel lector on passa; ixe és el meu cas, ja que Momo i La història interminable em pareixen dos exemples de com la literatura infantil i juvenil pot arribar a la màxima excel·lència. Fa poquet vaig descobrir El dragón y la mariposa, un fantàstic conte en vers, què conta la història de Plàcido, un drac glotó i amb mala baba, i Bàrbara, una delicada papallona; quan els dos personatges coneixen el significat dels seus noms, la seva vida comença a canviar... i es veuen obligats a... Bé, millor és que el llegiu:  


En un oscuro torreón 
vivía en tiempos un dragón,
que Plácido se llamaba
y todo lo destrozaba:
lleno de pinchos y malas artes 
Escupía fuego por todas partes.

Pero un día vino un profesor
con un libraco, y sin temor
al fiero dragón se acercó,
y de cabo a rabo lo examinó.
Midió al bicho con interés:
¡treinta metros de largo es!

Ingrato, el monstruo se tragó
El metro, y al que lo midió.
No le dolió su mala acción,
Pues bien le supo al muy glotón.

Pero el libro se le empachó 
y una indigestión le dio,
y vomitó con desagrado
a sabio y libro antes tragado.

El sabio sus gafas agarró
y se marchó sin un adiós.
Mas, ¡mira!, el libro se ha dejado
A mala idea u olvidado.

El dragón se puso a leer,
¡nunca lo hubiera debido hacer!
Pues apenas el libro abrió
Su nombre escrito se encontró, 
Y conoció el significado
De un nombre tan inapropiado
“PLACIDO”: manso y apacible,
dulce, tranquilo, muy sensible.

Gritó el dragón el alma en vilo.
“¡Yo no soy dulce ni tranquilo!”
Y para demostrarnos lo contrario, 
Rompió en seguida su diccionario.
Y se pasó quinientos días
Haciendo mil y una fechorías.

Pero aunque trágico le pareciera,
Plácido su nombre era.
Enfermó de la tristeza,
¡le dolía la cabeza!
En la cama se metió
Y ya nunca más salió. 

Sobre la hierba frondosa 
danzaba una mariposa.
Se llamaba BÁRBARA, y como ves,
es dulce, bella y muy cortés.
Bailaba el vals que era un primor
Revoloteando de flor en flor.

Tan delicada y tan sensible
que cualquier ruido era insufrible.
Nunca podía dormir la siesta
con aquella autopista tan molesta,
y, corrió a buscar por eso
sosiego en un bosque espeso.

Apenas se hubo instalado
Zumbó un abejorro a su lado.
“¡Bárbaro!, dijo ella, “¡ruidoso!,
me estás estorbando el reposo”.
Zumbó el abejorro: ¡Buuu,
la única “Bárbara” eres tú!
Bárbara perdió el color:
“¡Cielos, mi nombre es un horror!”

Ya nunca más volvió a bailar,
y de puntillas se puso a andar;
pero con eso nada consiguió
pues su nombre tampoco varió.
Decidió, desesperada,
vivir sola y retirada
y en el desierto y en soledad
expiar su “barbaridad”.

Pero un día una serpiente
pasó en zig-zag por allí enfrente:

“Qué risa me da”, le contó,
“a un dragón conozco yo
que se ha metido en la cama
porque Plácido se llama.
Y ahora te encuentro a ti.
Ja, ja la vida es así.”
Guiñó un ojo insinuante
y de allí se fue reptante.

Ella conservó en su mente
lo que dijo la serpiente.
Tras doce días de reflexión,
gritó: “Hallé la solución.”

Y con ligero equipaje 
emprendió su largo viaje
hasta llegar, de un tirón,
a la torre del dragón.
Blancos huesos había en la entrada
y ella llamó muy asustada.

Entró por fin al torreón
y en la cama halló al dragón
quejándose a voz en grito;
mas ella le habló bajito:
pues Bárbara me llamo yo.
¿Cambiamos ya que son nuestros 
esos nombres tan mal puesto?

Al pronto, él no la entendió,
pero al rato se aclaró,
y le estrechó entusiasmado,
la mano (¡con gran cuidado!).
Y muy contentos, en suma,
cogieron papel y pluma,
y por escrito dejaron
el acuerdo que tomaron.

Se fue contenta y gozosa
Plácida la mariposa,
y Bárbaro, el fiero dragón, 
la despidió con emoción.


Com de segur heu pensat mentre llegieu el conte, la principal complicació a l'hora de fer-lo arribar a xiquets tan xicotets és el vocabulari: gozosa, reptante, espeso, desagrado, indigestión són paraules pertanyents a un àmbit lleugerament culte i, una vegada s'explicava el seu significat, els xiquets no han tingut cap problema en seguir la història que narra el poema.  Raül Arnau ha afirmat: no em cabran tantes paraules al cap; m'esclatarà en molts pedaços




Si contar-ho ha suposat un repte, tornar a fer-ho a estat tot un plaer gràcies a la rima, els xiquets eren capaços d'enrecordar-se de moltes paraules que rimaven i ja se les saben quasi de memòria després de tres sessions treballant-lo a fons. 

Com no, les fitxes corresponents, en aquest cas un mot encreuat i un puzle trets de la guia d'Alfaguara ha el·laborat després de fer l'última edició d'aquesta obra de 1984.



Espere de tot que aquest taller de gèneres textuals, el qual en realitat s'ha basat en animar, estimular i gaudir amb la lectura de contes, poesies i obres de teatre, continue en etapes posteriors i en casa. De moment, els galls són un fantàstics i apassionats lectors...
 





dimarts, 17 de juny de 2014

HORARI REUNIONS INDIVIDUALS

  Estimats pares i mares:

  Vos incloc a continuació l’horari de reunions individuals de final de cicle. He tingut en compte les compatibilitats amb el vostre horari laboral que em comentareu:  


  Si algú té algun problema, en assistir quan està citat, comenteu-me-ho.

Contra el càncer

  En els darrers anys es ve celebrant en Moncofa en juliol la Marxa Lúdica contra el càncer, una caminada que aglutina a gran quantitat de gent a favor de l'Associació Nacional contra el Càncer. Com en altres ocasions, des de l'ajuntament se'ns a l'escola col·laborant fent el cartell de la marxa. I totes les classes ens hem posat mans a l'obra i hem interpretat a la nostra manera aquest esdeveniment. 


  Prèviament, vam parlar del càncer a la nostra assemblea. Alguns xiquets pensaven que era una medicina però molts sospitaven que era alguna cosa dolenta. Uns d'ells tenen persones al seu voltant que han passat per la malaltia i això ens va fer prendre consciència de com d'important és estar al costat de les persones que ho estan passant mal per a donar-los ànims i col·laborar a la seva recuperació. 

  En quant al cartell, com alguns dels meus alumnes havien participat en la marxa de l'any anterior i sabien que s'havia de caminar, Lucia va proposar de dibuixar peus i Alejandro Fernàndez va dir de fer-los amb pintura. Dit i fet. Calcetins fora i a plantar el peu!


  Els fons de la cartolina el vaig escollir negre per a que el color destaqués més i com a metàfora (front a la negritud del càncer, el color de les nostres petjades i el blanc de les lletres).  


  Ja sé que hi haurà classes que hauran tingut millors idees i que guanyarà de segur un fet per xiquets de Primària, però estem molt orgullosos del nostre treball i d'haver posat el nostre gra d'arena.

dilluns, 16 de juny de 2014

PUJEM A PRIMÀRIA

  La nostra aventura en Educació Infantil ja està finalitzant i per a fer un poquet més fàcil la transició cap al quasi extint primer cicle de Primària (en la LOMQUE no es funciona per cicles), han vingut els xiquets més grans de l'escola a fer-nos una visita per l'edifici del costat.

                        

  Hem entrat a les classes que anem a ocupar, destorbar un poquet a les mestres i hem passat una estoneta molt bona.



  Que poquet queda ja...